LLIBERT MILL NONSTOP 2014

El 11/05/2014 es va celebrar la segona prova de la copa catalana internacional de BTT ultramarathon, LLIBERT MILL NONSTOP, el qual constava de 140 Km de recorregut amb 3300 D+ que al final van ser 3700 D+, i com no!! El meu company Jordi Prats i jo mateix hi vam participar.

ESPERAN EL TRET DE SORTIDA

 

SORTIDA AMB RAMPA CONSIDERABLE

SOC EL DE L'ESQUERRA

Veient i estudiant una mica el gràfic del recorregut ens esperava una cursa dura i trenca cames, a les 7h de matí donaven el tret de sortida, l'arc de sortida estava situat amb una rampa bastant considerable, ja començàvem bé, per arrancar, entre el desnivell de la rampa i l'aglomeració del personal s'havia d'anar amb cura. Una vegada superada la rampa de sortida, per sort sense cap incident, el recorregut anava pujant entre pistes i senders bastant ciclables fins al Coll de Carbons, a partir d'aquí baixem uns 2 o 3 Km no ho recordo bé i fins al primer avituallament, St. Joan de Mediona, pujades i baixades curtes entre pistes i senders, la cosa es començava a enredar una mica, arribem a Mediona (Km 22) bec una mica i a tirar milles, de moment les sensacions eren bones i s'havia d'aprofitar.

El pròxim avituallament era a La Llacuna al Km 39, aquí ens esperava rampes bastant fortes i baixades amb molta pendent i pedra solta i el terreny sec, comença a ploure no molt fort, cosa que s'agraeix, ja que la sensació de calor no és tan forta, fins ara anem més o menys el mateix grupet, arribem a l'avituallament, menjo una mica, firmo el pas i comencem a tirar direcció cap a Pontons, de moment la cosa anava força bé, sense incidents importants.

Arribo a Pontons Km 55, la primera part de la cursa superada, ara ens esperava el més dur, només sortir de Pontons ens fan pujar per una rampa asfaltada, duríssima i llarga, però s'havia de pujar sigui com sigui, una vegada a dalt, es converteix amb pista de fals plà, el canvi em comença a fer el ruc, tinc problemes en canviar de plat, cosa que em va fer la guitza tota la cursa, durant tota la cursa em va tocar canviar com podia, amb la tonteria el grupet se'm va escapar una mica i vaig haver d'apretar més del compte per tornar-los a atrapar, al final ho vaig aconseguir quasi arribant a Marmellar Km 88 on hi havia un avituallament líquid i sòlid, firmo bec i menjo una mica i molt ràpid agafo la btt i tiro, el grupet es queda una mica més a l'avituallament, jo decideixo tirar, ja que venia baixada i podia recuperar sense haver d'aturar-me més estona a l'avituallament.

CAMPANAR DE MARMELLAR

Pròxim control de pas i avituallament, Montmell Km 97, per mi un dels trams de la cursa més durs, quasi bé tot el tram molt pedregós tant pujant com baixant, passàvem per una riera seca molt pedregosa i per molts senderons ciclables però a la vegada molt durs per la pedra solta que hi havia i les forces començaven a minvar, i per acabar d'arodonir-ho punxo la roda de darrera, un clau és el culpable, el qual em travessa la coberta, poso una càmera, aire, la torno a muntar i a pedalar que per cert mentre arreglava la roda el grupet em va tornar a passar i vaig haver de tornar a apretar per veure si els podia atrapar una altra vegada, vaig arribar a Montmell bastant cansat i el grupet ja no hi era, però no em portaven massa distància segons el control de firmes, bec una mica i tiro direcció cap a Can Farrer Km 106 on hi ha l'avituallament del dinar.

Avituallament Can Farrer Km 106, menjo un bon plat de pasta, quedava l'últim port fins l'Ermita de Montagut però abans havies de passar per Selma, després de pujar bastant amb rapes molt dures arribo a selma i no en surto de trobar la direcció correcta del track, vaig estar com a 10 minuts buscant el camí correcte, s'havia de pujar per un senderó amb la bici al coll que a prou feines es veia la traçada, després d'uns metres ja enganxo un senderó de baixada fins a parar a la pista principal que em portaria a l'Ermita de Montagut, però abans pujant una rampa molt dura, va i es trenca la cadena Ufff!! encara sort que dins de la desgracia es va trencar per l'enganxe, el vaig canviar i ja està, vaig tornar a pedalar sense cap problema i sense perdre massa temps.

Montagut Km 128, ja queda poc per l'arribada, uns 10 Km i la majoria de baixada, firmo el pas i tiro avall sense pensar-m'ho dues vegades, ja tenia ganes d'arribar, però la cosa no podia acabar així a uns 500 o 800 metres de la meta punxo per tercera vegada i com que ja no em quedava cap mes càmera no em va quedar altra opció que baixar de la bici i a córrer fins la meta, evidentment vaig passar la meta a peu, però bé, la qüestió és que vaig arribar...si alguna cosa he après en aquestes curses de llarga distancia és que la ment és un factor a tenir molt en compte, tant o més que la força i l'estat físic. Resumint una cursa molt dura però al mateix temps molt guapa, amb vistes, paisatges i llocs espectaculars, pistes i corriols molt divertits i durs, espero tornar a repetir.

Temps total:                 9h 48'
posició general:            63
posició categoria M40:   15

MAILLOT DE FINISHER

EL COMPANY JORDI PRATS AMB CARA DE MENJAR-S'HO TOT (:

PEDALS DEL CISTER NONSTOP 2014

El dia 13 d'abril jo i el meu company de fatigues Jordi Prats vam assistir a la primera prova de copa catalana MTB ULTRAMARATHON SERIES, Pedals del Cister nonstop, amb una distància de 165 Km  i 3.500 D+.

A les 3 de la matinada esmorzo una mica bé, em vesteixo de guerrer, acabo de preparar-me les coses i quant son les 4:30' passo a buscar al Jordi i cap a la Riera de Gaià, una vegada allà, aparquem, descarreguem les màquines, ens preparem i anem a escalfar una mica fins l'hora de sortir que serà a les 6h. en punt, quan falten uns 5 minuts per sortir, anem a situar-nos l'arc de sortida, on hi havia uns 120 BTTRUS tots amb els frontals i llums encesos i amb els nervis a l'estómac esperant impacients.

Arribada l'hora, donen el tret de sortida i sortim tots a pinyó com si es tractés d'una cursa de 50 Km, Només sortir un parell de corredors per terra, afortunadament sense res important, passats uns metres buscant el camí correcte dos corredors més a terra, només es queda amb un ensurt, suposo que al ser de nit i una mica de nervis que hi havia provocava tots aquests incidents, poc a poc, tothom es va posar al seu lloc i la cosa es va normalitzar.

SORTIDA

Monestir de Santes Creus, primer avituallament, ja és de dia, em trec el paravents i els manguitos, menjo una mica, ja que el pròxim avituallament està al Monestir de Vallbona de les Monges a uns 50Km i havíem de pujar el Comaverd, un coll bastant exigent, arribar a Forès on hi ha unes quantes rampes curtes però dures, una vegada a Forès s'agafa un seder bastant tècnic i llarg de pujada fins a la pista on ens portarà a Rocallaura on ens fan pujar per un rampot del 26%, les cames ja es comencen a notar una mica, una vegada a dalt, agafem la pista fins a Vallbona de les Monges.

Monestir de Vallbona de les Monges segon avituallament, sense perdre massa temps, firmo, engreixo la cadena, menjo una mica, carrego d'aigua i començo a tirar cap al següent punt de control que és l'espluga  de Francolí, però abans, passem pels Omells de Na Gaia, Senan, on s'agafa una trialera molt tècnica de baixada i seguidament la pista que ens portarà fins a l'Espluga de Francolí.

Espluga de Francolí, tercer avituallament i segon punt de control. Ja porto a les cames uns 95 Km, firmo, menjo una mica, carrego d'aigua i els companys de l'avituallament em posen greix a la cadena mentre faig uns quants estiraments preparatoris per pujar fins dalt de la font de la pena, uns 12 km de pujada progressiva entre un 6% i 9%, una vegada coronat el coll baixem fins a Montblanc per l'ermita de St. Joan, baixem pel camí de Miravet i pel camí del Gorrines, molt tècnics i drets i portant tants Km al cos i a les cames les forces i els reflexos poden fallar tranquil·lament, així doncs, s'havia de vigilar molt. Una vegada superades les trialeres i arribar a Montblanc, anem direcció cap a Prenafeta.

Prenafeta on hi ha el quart i últim  avituallament i també el tercer i últim punt de control. El tram de l'Espluga fins a Prenafeta recupero bastants llocs i en arribar a Prenafeta em trobo amb un altre grupet amb no massa bona cara ja que ens esperava pujar una rampa bastant considerable amb punts de fins un 26%, en definitiva, firmo, menjo algo ràpid i sense pensar-m'ho massa, començo a pujar la rampa bastant animat, ja que era l'últim coll de pujada, després és tot baixada i més o menys pla fins a la meta. Una vegada coronat el coll de la coloma comença la baixada , tot i així encara queden uns 30 km fins a meta, i per molta baixada i pla que hi ha, es fa bastant llarg, passem els pobles de Figarola del Camp, el Pla de Santa Maria i direcció cap a la Riera de Gaià on per acabar de rematar-ho, ens fan passar per dins la riera, que després de 160 km no vindria gens malament que l' aigua fresqueta que baixava  per la riera et refresques las cames, i per fí a uns quants metres es veu el més esperat de tota la cursa, L'ARC D'ARRIBADA, en definitiva un total de 165 Km i un D+ de 3500 amb 10h 54' i posició nº 51.

 ARRIBADA

A PUNT D'ENTRAR A META

Valoració de la cursa des d'el meu punt de vista: organització molt bona, la ruta molt complerta, senders, trialeres, rampes molt dretes, pistes molt rodadores i una mica d'asfalt i sobretot unes vistes i paisatges espectaculars, els avituallaments potser algo pobres, però tot plegat molt bé, espero tornar a repetir l'any que ve.

PEDALS DEL CISTER NONSTOP A LA SACA